FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
criatura que feia un bell plor. S'ha adormit i ha fet una bella roncada. Fa una bella estona que t'espero. En locucions adverbials, precedint un nom que expressa temps o lloc, indica que es tracta d'aquell temps precís o d'aquell lloc precís. Al bell cim de la muntanya. Al bell peu de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat i acte de conèixer. És una criatura que encara no té coneixement. Té molt coneixement. Té poc coneixement. Consciència de si mateix i dels propis actes. Ha mort amb tot el coneixement. perdre el coneixement Perdre la consciència. En sentir la mala [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xuclar amb els llavis i la llengua (la llet de les mamelles). Treia tota la llet que mamava. El nen s'adormí en havent mamat. Mamar-se els dits. haver mamat llet de cabra Ésser una criatura inquieta i entremaliada. mamar-se el dit Ésser crèdul, càndid. no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, als braços). La baixada em va segar les cames. Se'm van segar les cames. Portant aquesta criatura se m'han segat els braços. Un cordill, una corda, etc., fer un sec (allà on són lligats). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar robes adaptades al cos (d'algú), per cobrir la seva nuesa, per resguardar-lo de la intempèrie. Vestir una criatura. Està impedit, i l'han de vestir. La nena ja es vesteix sola. Vestir-se de pressa. quedar per a vestir sants [o quedar-se per a vestir sants] Quedar solter [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre. Portar un feix a la mà, a l'esquena. Portar una galleda a cada mà. Portar una criatura al braç. Portar un llibre a la butxaca. Portar un carro 30 quintars. Portar un cotxe deu persones. Portar un collaret de perles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressada pel verb principal s'esdevé immediatament després d'haver començat o d'haver-se acomplert la del verb subordinat. Encara la criatura no arrencava el plor, tots corrien a veure què tenia. encara ara Denota que una cosa continua produint un efecte malgrat el temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el poble d'impostos. Porten la criatura carregada de farbalans. Una aigua carregada d'àcid carbònic. Orina carregada d'albúmina. La consciència del parricida es carrega amb aquest crim horrible. Carregar-se de paciència. El cel es carrega de núvols. Carregar-se el cel [...]
